L’emperadriu, suau com una rosa, forta com una bardissa. Bonica a qualsevol edat i disposada a repartir amor, això sí, al seu ritme. Vigila no la coneguis massa o potser hi quedaràs atrapat.

L’emperadriu és capaç de gestar qualsevol cosa, una idea, un projecte, un jardí impressionant o fins i tot un nadó. És la mare terra per excel·lència. Al costat d’ella es respira pau i tranquil·litat. Sempre té aquella paraula d’ànim o consol i sempre estima sense condicions (cap ni una) encara que potser de vegades no se l’entengui. Sempre treu el millor de les persones i és molt estimada. No necessita ser perfecte, ella s’estima tal com és. L’emperadriu té un poder inimaginable, té la combinació de tot el coneixement del mag, la innocència, la intel·ligència i les habilitats, i també la gran saviesa i intuïció de la sacerdotessa. Així amb tot això, ella sap agafar en cada moment allò que necessita per continuar caminant. Per això, les seves qualitats són il·limitades.

És la intel·ligència emocional, feta persona (o energia), és la gran característica d’aquest arquetip, probablement el que té més intel·ligència emocional de tot el Tarot.

L’emperadriu ha aconseguit entendre l’amor, i l’amor incondicional de veritat, el que no demana res a canvi. Ella està completa, no necessita buscar mancances en qui l’acompanya en el camí.

Ja no es decep amb les persones perquè no espera res d’elles. El seu amor incondicional és incondicional amb el sentit estricte de la paraula. Ha trobat el ritme amb el qual vol viure la vida i l’amor, cada persona en té un i cadascú només pot anar al seu, ni més lent, ni més de pressa. El ritme just que la fa feliç.

L’amor no neix si el pressionen, l’amor no es genera i tampoc pot anar més de pressa o més lent… Estar amb ella et provoca una sensació de confort, de seguretat, de trobar-te a casa. Ella és abundància amb tot i la irradia per tot arreu.

L’emperadriu sempre et recorda que busquis la teva pròpia bellesa regeneradora, busca-la per tot arreu, perquè la tens. I quan la trobis, utilitza-la.

L’emperadriu sap que està al camí correcte, així que vol continuar creixent, manegant les situacions que se li van presentant a la vida, sense lluitar contra elles, sempre acabarà trobant el camí i sempre serà un camí farcit d’amor.Si et surt l’emperadriu a una tirada t’insinuarà que pots aconseguir el que desitges, sempre que sàpigues el que vols i sàpigues usar tots els recursos que tens de manera intel·ligent. Ella, fa que ens qüestionem les emocions, com ens relacionem amb les altres persones i com ho fem amb nosaltres mateixos.

L’emperadriu ens ensenya com les persones ens podem inspirar unes amb les altres, donar-nos suport i motivar-nos a ser qui vulguem ser. L’energia és de creixement, expansió, d’abundància i triomf.

T’imagines poder distingir l’amor del que no ho és, com fa la sacerdotessa, però amb la innocència, la confiança, l’esperança i la il·lusió en l’amor com el mag, posant tota la teva energia per trobar els punts de connexió amb l’altra persona, explorant-la sense prejudicis ni expectatives com si cada vegada fos la primera que s’abraça a l’amor?… així és l’emperadriu, la combinació de les dues coses i sempre amb la creença que el natural a la vida, és que surti tot bé.U

na relació amb una persona “emperadriu” sempre serà sana i plena i rebutjarà les relacions dependents. Per això no és d’estranyar que sigui tan autosuficient i independent en el terreny emocional perquè el seu poder no cedeix a cap xantatge emocional ni es deixa arrossegar per la debilitat.

Ella deixa que les coses passin, no necessita barallar-se per res. Sent la seva força i no necessita demostrar res. Ella és totalment independent, però mai se sent sola. L’emperadriu ens ajuda a plantejar-nos també com estimem als altres. Ella té clar que si no l’estima una persona a qui ella estima, és millor fer el dol i deixar-ho enrere en comptes de fer dormir aquesta emoció. Ella se sent molt mereixedora de l’amor, tots necessitem estimar i ser estimats, però l’ emperadriu és mestressa de les seves emocions i no necessita a l’altra persona per emplenar les seves carències.No busca res perquè ja està saciada, no es relaciona des de l’ànsia i la necessitat, sinó des de la confiança i generositat.

No necessita que ningú s’encarregui de la seva felicitat, ella ho fa perfectament bé. Ens fa pensar amb quins paràmetres estem cercant l’amor, si busquem una única persona perfecta (que no existeix) on ens enamorem, decebem, ens fem retrets i ens amarguem (normalment per aquest ordre), i on fem responsables a l’altra persona de tots aquests sentiments o, si no cerquem cobrir les nostres mancances amb una parella i aprenem i creixem des del nostre propi amor.

L’amor ens aporta, ens dona suport i ens motiva, l’amor és crear un escenari on es pugui compartir el camí amb afecte i generositat, on es pugui créixer sense por. Al final es tracta d’estimar el camí que fa l’altra persona i comprendre que ella també és una persona completa.

L’emperadriu diu, sí a la vida!, que pensis què estàs sembrant en el teu jardí, quins fruits vols recollir i en què consisteix la teva vida.

I tu, si fossis emperadriu per un dia… que faries?, que et replantejaries?

Que quan s’enamorin de tu, No pretenguin tenir-te, només acompanyar-te…
Que estimis molt algú sense que el necessitis…  -“Tanca els ulls” – Txarango