El penjat, aquest personatge enigmàtic que trobem cap per avall. Està cap per avall perquè ell vol, no pateix i desprèn una gran sensació de lleugeresa.

El penjat està fent una aturada voluntària a la seva vida, una pausa necessària per a reflexionar quines coses vol quedar-se i quines vol deixar enrere. Passarà aquesta fase de “realineació” i llavors serà una persona diferent. Haurà aconseguit veure les coses des d’una altra perspectiva, probablement una perspectiva poc convencional i veurà que les coses a les quals ha renunciat, al final el portaran cap a un bé major i cap a un benefici emocional que aconseguirà deixant de mirar-se només el seu melic i sent una mica més altruista.

El penjat ens ajuda a qüestionar-nos a què estem disposats a renunciar per a assolir un bé major. Potser estàs disposat a renunciar a part del teu oci per tal de superar uns exàmens o per estar més temps amb els teus fills…

El penjat ha estat un bon temps amb inactivitat, xocant una vegada i una altre amb la mateixa pedra, no ha vist fàcilment que realment podia voltejar la pedra i seguir el seu camí quan no era tan difícil veure-ho. Per això, ha vist necessari posar-se cap per avall, realment el món es veu d’una manera molt diferent amb aquesta postura. S’ha deixat anar, s’ha deixat fluir i s’ha balancejat amb llibertat (recordem que només està lligat d’un peu o de cap en segons quins autors).

En el fons, està gaudint d’aquest moment d’estar sense cap control, sense pressions, sense presses. Expressa “serenitat dins la impotència”. Se n’està adonant que la vida és diferent de com l’esperava, les coses senzilles i clares en realitat són una petita trampa, la imatge que tenia del món i d’ell mateix no es corresponen amb la realitat i entra en la confusió més profunda i per això decideix molt sàviament donar-se aquesta volta on no hi ha estrès ni lluita, on aprendrà a acceptar-se i a fer-se una idea de com vol seguir el seu camí i de com vol viure el present que se li presenta.

Així doncs, es desprendrà de les velles idees, aprendrà a ser positiu i més pacient i mirarà els problemes que ara li ocupen el cap d’una manera totalment diferent, des d’una altra perspectiva.I d’aquesta manera, sí que estarà realment preparat per abraçar tot el que és nou, els nous camins.

Es deixarà anar, deixarà el control, es regalarà la llibertat de deixar fluir els seus pensaments i s’encaminarà cap a la plenitud i acceptació de la vida tal com és perquè haurà renunciat a la lluita. Haurà deixat de córrer, de buscar l’acceptació dels altres, de cercar l’amor perfecte, d’anel·lar el prestigi, d’acumular béns. S’adonarà que la sensació de lleugeresa li agradarà molt i no necessitarà retenir res. Es permetrà ser tal com és i no tindrà cap pèrdua d’energia, ni angoixa ni ansietat, s’agradarà més a ell mateix, no necessitarà agradar als altres i com que també s’haurà desfet de l’ apego, del desig i de l’ego, ningú li podrà robar res i estarà en calma.Perquè en un món tan boig on sempre hi ha coses per aprendre, tasques pendents, temps per aprofitar… el penjat et diu: I que passa si avui no fas res i només observes?Segur que al final veuràs el que realment importa i el que no.

Regala’t un moment penjat, un temps d’inactivitat per deixar-te sentir, per deixar de sentir-te lligat, per deixar anar el que et manté atrapat i donar-te la volta i abraçar els nous camins.

“No aconsegueixo entendre aquest món i he pensat que des d’aquesta posició tot es veuria més clar, des d’una altra perspectiva encara que sigui un sacrifici per mi. Ho assoliré, trobaré el sentit i em transformaré. Encara que tota la meva vida estigui paralitzada a l’espera de resultats, sé que ho aconseguiré”.

(Fragment adaptat del llibre “El destino en tus manos” – Cordelia)